-
Tutela
Institució jurídica que té per objectiu la guarda de la persona declarada incapaç en aquells àmbits que dicti la sentència judicial (personal, patrimonial o les dos coses).
És la institució principal en la protecció de les persones incapacitades, en les quals ha d’assegurar la protecció, l’administració i la guarda dels seus béns i, en general, l’exercici dels seus drets, representant-la en tots aquells actes que ho requereixin, en funció de l'extensió i els límits d’incapacitació fixats en la sentència judicial.
-
Curatela
És la institució que es designa més freqüentment per a la persona declarada parcialment incapaç.
Té com a funció assistir-la o complementar-ne la capacitat en la realització d’aquells actes jurídics patrimonials que suposin l’assumpció d’obligacions per part d’aquesta persona, dels que comportin el gravamen dels seus béns, dels que impliquin la renúncia o la no-adquisició de drets i també d’aquells altres que no pugui dur a terme vàlidament per haver-ho establert així la sentència d’incapacitació.
-
Defensor judicial
Institució jurídica de caràcter transitori, nomenada pel jutge com a mesura cautelar per vetllar pels interessos de la persona incapacitada durant la tramitació del procés de modificació de la capacitat de la persona, és a dir, mentre no es designa un tutor o curador de forma definitiva.
També pot ésser nomenat en els supòsits en què hi ha un conflicte d’interessos entre el tutor, el curador o l’administrador patrimonial i la persona incapacitada.
-
Administrador patrimonial
Institució jurídica nomenada pel jutge per vetllar pels béns d’una persona que no té la capacitat per poder gestionar-s’ho de manera autònoma i autosuficient. Sovint, l’administració dels béns del tutelat és assumida pel tutor.
Tanmateix, en algunes ocasions, pel volum del patrimoni de tutelat o per alguna altre raó, el jutge pot considerar convenient distingir la figura del tutor i la de l’administrador patrimonial i delimitar els seus àmbits de competència.
-
Assistent personal
L’assistent personal és una figura que permet a les persones majors d’edat designar a una persona que els ajudi a tenir cura d’ells mateixos o dels seus béns.
En qualsevol cas, les persones assistides hauran de tenir una disminució de les seves capacitats físiques o psíquiques de forma no invalidant. En aquest sentit, destacar que tots els actes que el jutge determini que la persona assistida necessita l’autorització de l’assistent i aquesta no hagi estat donada, seran anul·lables.
La persona interessada pot sol·licitar a l’autoritat judicial el nomenament d’un assistent mitjançant el procediment de jurisdicció voluntària.
L’autoritat judicial ha de respectar la voluntat de la persona que s’ha d’assistir pel que fa al nomenament o l’exclusió d’alguna persona per a exercir la funció d’assistència.